Bella Adams
Pasta, macarrons, pasta: pots anomenar-lo com vulguis, però t'encanta igual. Un plat abundant i ric en carbohidrats elaborat amb farina de blat seca i aigua. És un plat preferit dels italians i d'altres. La pasta és el component principal de diverses cuines d'arreu del món: cuina europea, asiàtica i vegetariana i, per descomptat, italiana.
Tres estats de la pasta:
- Seca: pasta seca clàssica que pots comprar a la botiga. Es pot emmagatzemar entre sis mesos i tres anys.
- Fresc: pasta en forma de massa sense assecar. Es poden emmagatzemar durant diversos dies. Majoritàriament cuinat immediatament després de la preparació.
- A punt per menjar: pasta ja cuita i farcida de farcit, salsa i condiments. Es mengen immediatament. No s'emmagatzema durant molt de temps.
La història de l'origen de la pasta
Hi ha una llegenda que fa molt de temps, al segle XVI, el propietari d'una taverna situada prop de Nàpols cuinava diferents tipus de fideus per als seus visitants.
Un dia, la seva filla jugava amb la massa, enrotllant-la en tubs llargs i prims. En veure les "joguines", l'intel·ligent propietari va cuinar els tubs, els va abocar amb una salsa especial de tomàquet i va servir el nou plat als seus convidats. Els visitants de la taverna estaven encantats. Aquest establiment es va convertir en un lloc preferit pels napolitans. El propietari va invertir en la construcció de la primera fàbrica del món per a la producció de productes inusuals. El nom d'aquest empresari d'èxit era Marco Aroni, i el plat, per descomptat, es deia "pasta", comparant el nom i cognom de l'"inventor".
Però les llegendes són llegendes i l'etimologia de la paraula moderna "pasta" no està clara. Alguns creuen que potser la paraula prové del grec malària, que significa "aquell que dóna felicitat", beneït (menjar). Altres lingüistes l'associen amb el verb arcaic passatge, que significa "pastar", i d'altres encara amb el mes àrab de Muharram, el desè dia del qual (Ashura, un dia de dol en memòria del martiri de l'imam Hussein, fill de Ali, nét del profeta Mahoma) era costum menjar fideus amb pollastre.
Es creu que la paraula "pasta" deriva del dialecte sicilià macarrons, que significa "massa processada". Hi ha una faula força popular i gens fantasiosa que la paraula "pasta" la devem a un cardenal sense nom que, veient pasta a la seva taula per primera vegada, va exclamar: "Ma caroni!" ("Que bonic!") Però, ja ho sabeu, aquesta versió és dubtosa.
D'una manera o d'una altra, la paraula "pasta" s'ha arrelat tan fermament a la vida quotidiana de la humanitat que, independentment d'on la digui, a Itàlia o Turquia, segur que se't entendrà.
