John Myers
La remolatxa és un xarop de color marró fosc elaborat amb remolatxa sucrera. Per aquest motiu, el xarop dolç també es coneix amb els noms de col de sucre o xarop de remolatxa sucrera. És una bona alternativa al sucre i és ideal per coure o només com a untar dolç.
Origen
El 1747, el científic berlinès Andreas Sigismund Markgraf va ser el primer a demostrar el contingut de sucre de la remolatxa. No obstant això, l'interès pel nap dolç va ser inicialment baix. Va ser només uns anys més tard que Frederic el Gran va descobrir la importància de la producció local de sucre i va promoure la cria de varietats ensucrades. Això va donar lloc a la remolatxa sucrera l'any 1800. I ja a mitjans del segle XIX, els naps s'utilitzaven sovint com a edulcorants. Avui el xarop dolç es pot trobar a moltes llars de Westfàlia i Renània.
temporada
Els naps estan disponibles durant tot l'any amb una qualitat constant.
Sabor
La remolatxa té una consistència masticable i untable i té un gust molt dolç amb una forta nota de malt.
Ús
La remolatxa té un bon gust com a untar sobre pa i panets o com a acompanyament de creps o pancakes de patates. Però el xarop dolç també és adequat per coure pastissos i galetes o per endolcir postres i salses. Tradicionalment, el xarop de remolatxa també és un ingredient important en la preparació de pumpernickel i altres pa fosc.
Dipòsit
Els naps s'han d'emmagatzemar ben tancats en un lloc fosc i sec, per exemple, al rebost. L'almívar no s'ha de posar a la nevera, ja que s'endureix, serà difícil d'estendre i serà menys aromàtic.
Durabilitat
Emmagatzemats correctament, els naps es poden conservar fins a 3 anys a causa de l'alt contingut en sucre.
Valor nutricional/ingredients actius
Destaca especialment el contingut de ferro de la remolatxa sucrera i, per tant, també de la remolatxa. Però vés amb compte: 100 g de xarop no contenen greix, però sí uns 67 g d'hidrats de carboni i 1.2 g de proteïnes i, per tant, aporten unes 278 quilocalories o 1163 kJ.
